Cineserie e realtà del lavoro in Italia

Di Tempi
16 Gennaio 2003
Nella conversazione a tavola con il Governatore di Lombardia

Nella conversazione a tavola con il Governatore di Lombardia, il nostro convitato di pietra ha inoltre annotato quanto segue: «Parla l’imprenditore proprietario del mollificio più importante d’Italia (e ci scusiamo con i lettori brianzoli se il loro vernacolare è un po’ bistrattato dalla nostra ignoranza del dialetto): “La g’ha resun President, anca mì esporti i moll in Cina, ho spendù giemò i miliard per la robotissasiùn de la fabbrica. Però senta una roba sciur President, mi g’ho una fabrica in quel de Cisan Bergamasc e g’ho domandà al comun un ampliament del capanun di alter cinquemila meter. Dico che g’ho bisogn per far laurà la gent. E te se cosa man respondù? Che no, che l’é giemo trop grand, che g’ho de fa i dumand in carta bullada de chi e de là. Ué drit, g’ho dì mi, sun chi giemò a pagà i mult perché disen che l’illuminasiun de la fabbrica dà fastidi ai pover piviun (piccioni), ades g’ho de fa chi sa quali alter mafrin per ciapà l’autorisasiun a fa laurà la gent? Bé, President, per farla breve, mi ho ciapà baraca e buratini e sun andà a laurà a Stoccarda, Germany. Minga Cisan Bergamasc, Stuccard! E te se, lassù, m’han fa i tappet d’or. Cinquemila meter? Ma ciapen des mila e pù sé, s’accomodi e de bon. Ué, Presidente, a Cisan seri mi che duevi fa il posteggio per l’uperari e pagà i tass anca per la protesion dei piviun – puerin, i piviun – e poi la lus, epperò la più se smorta che la ghera, per da no fastid a la fauna notturna. Che mi ghel disevi a l’assessur de l’ambient: “scusi sciur assessur, ma la fauna la dorma minga anca lé de not?”. Lassem perd. Te se cosa m’han dì a Stuccarda: “Parcheggi? Fauna? Illuminazione? Ghe pensum num, quest chi in rop che al duaria garantì lo Stato el Comun”. Ha capì President? L’è inscì che adess mi produsi “made in Doiceland”, “Germania”. Però President mi lauri de cinquant’ann, ma l’ho mai veduta una crisi inscì. Scusi President, anca le l’è de Lec, l’ha mai sentì che el ghera no de laurà a Lec? Mi mai, giuro, mai sentì. E inves oggidì a Lec ghé la gent in cassa integrasiun. A me, ringraziando Iddio, con mille operari spars en tutt il mund, sta disgrasia m’è mai capidada. Però, disi la verità, mi sun preoccupà per sti giuin chi. Ué, President, drissum la barra e sperem che el Berlusca dura, perché sti girutundin chi e il Cufferat sun semper istess: comunist, il governo della miseria”».

Articoli correlati

0 commenti

Non ci sono ancora commenti.